Els trastorns musculoesquelètics (TME)

No sobrepassar les capacitats humanes

Ja va passar la Setmana Europea per a la SST - Prevenció de trastorns musculoesquelètics (TME), amb la campanya “Treballs saludables: relaxem les càrregues”, però cal seguir actuant permanentment, ja que el risc ho requereix.

Els trastorns musculoesquelètics (TME) són una de les malalties d'origen laboral més habituals, que perjudica milions de treballadors a tot Europa i suposen un cost elevat per a la societat. A nivell estadístic, segons dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), els TME produeixen del 24% de les IT (incapacitats temporals) i del 50% de les incapacitats permanents (IP).

Aquests TME relacionats amb la feina cal que gestionin adequadament i requereixen també la promoció d'una cultura de prevenció de riscos a l'empresa.

Anàlisi de les tasques
Cabria considera dos grans grups quant al risc, els sobreesforços (per moviment de càrregues o per postures) i els moviments repetitius.
Si la durada del treball repetitiu és menor de 1 h/dia o inferior a 5 h/setmana, es considera que el risc és insignificant i no cal fer una avaluació més detallada. Quan es tracta de sobreesforços cal avaluar les tasques independentment del temps, ja que només una acció inadequada pot produir danys importants.

En tots dos casos, cal desglossar l'activitat, determinar postures i moviments, identificar les parts del cos exposades al risc i analitzar de manera individual i conjunta els esforços i/o freqüències de repetició.

Mesures preventives
Un cop avaluat el risc, les mesures preventives poden ser de diferent índole, com ara: modificació de pesos, repartició de càrregues, modificació de formes d'agafada, modificació de freqüències de manipulació, modificació de postures, ajudes mecàniques, formació en la realització dels moviments o forces, exoesquelets, …

Els exoesquelets
Són elements externs al cos que aporten la possibilitat daugmentar les capacitats físiques o reduir els efectes negatius sobre l'organisme humà en determinades maniobres.
Els d'ús més freqüents són sense aportació denergia (passius), recolzant o compensant determinades forces, però nhi ha amb energia aportada (actius), que per mitjà de motors elèctrics o sistemes hidràulics, ajuden en determinades maniobres. No són equips de protecció individual.
Ja hi ha fabricants de proximitat que desenvolupen alguns models d'exosquelets, per a protecció de la zona lumbar i d'extremitats superiors.

Normes i/o mètodes utilitzables relacionades amb el risc:
ISO 11228-1 Ergonomics — Manual handling — Part 1: Lifting and carrying
ISO 11228-2 Ergonomics — Manual handling — Part 2: Pushing and pulling
ISO 11228-3 Ergonomics — Manual handling — Part 3: Handling of low loads at high frequency
ISO/TR 12296:2012 — Manual handling of people in the healthcare sector
ISO 11226:2000/Cor 1:2006 Ergonomics — Evaluation of static working postures
UNE-EN 1005-3. Seguretat de les màquines. Comportament físic de lésser humà. Part 3: Límits de força recomanats per a la utilització de màquines.
UNE-EN 1005-4. Seguretat de les màquines. Comportament físic de lésser humà. Part 4: Avaluació de les postures i moviments de treball en relació amb les màquines.
UNE-EN 1005-5. Seguretat de les màquines. Comportament físic de lésser humà. Part 5: Avaluació del risc per manipulació repetitiva d'alta freqüència.
Mètode MAPO (Moviment i Assistència dels Pacients Hospitalitzats)
Mètode OCRA, Strain Index, Checklist Keyserling, Mètode de la Guia Tècnica de l'INSHT, Equació NIOSH, Manual handling assessment charts (MAC), OWAS (Ovako Working Analysis System), RULA (Rapid Upper Limb Assessment), REBA (Rapid )
Mètodes proposats als protocols de vigilància sanitària específica:

• Moviments repetits de membre superior
• Neuropaties per pressió

UNE-EN ISO 13482. Robots i dispositius robòtics. Requisits de seguretat per a robots no industrials. Robots dassistència personal no mèdics.
UNE-EN IEC 80601-2-78. Equips electromèdics. Part 2-78: Requisits particulars per a la seguretat bàsica i funcionament essencial de robots mèdics per a rehabilitació, avaluació, compensació o alleugeriment.