Afrontar els TME ajuda a millorar la salut dels treballadors i treballadores i, alhora, la de l'empresa.
Els trastorns musculoesquelètics (TME) són una de les conseqüències del treball més comuns, de manera que afrontar ajuda a millorar la salut dels treballadors i treballadores i, alhora, també una millora en el conjunt de l'empresa.
Els TME comprenen qualsevol dany o trastorn de les articulacions i altres teixits i es fan presents principalment a l'esquena, coll, espatlles i extremitats superiors, i en menor grau també a les extremitats inferiors.
La majoria es desenvolupen al llarg del temps i en l'majoria dels casos no hi ha una causa única, sent un resultat multifactorial de causes físiques i de factors organitzatius, com poden ser:
Moviment de càrregues (Ajupir / elevar / girar)
Un elevat ritme de treball
Els moviments repetitius
Els moviments forçats
Postures estranyes o estàtiques (de peu, assegut o qualsevol altra)
I els agreujants com: Vibracions, fred o, fins i tot, determinats riscos psicosocials.
Les conseqüències poden ser des de petites molèsties i dolors més greus que poden arribar a produir la necessitat d'una baixa laboral i fins i tot a rebre tractament mèdic.
Els principals TME es coneixen comunament com “lesions per moviments repetitius”.
La prevenció es fa imprescindible
Per controlar els TME s'ha de fer una avaluació de riscos avaluant i abordant totes les causes, en la qual ha de participar l'empleat (i els seus representants)
En la realitat no hi ha una única solució, encara que algunes solucions són fàcils, i poden trobar-se entre:
L'adaptació del disseny per millorar les postures de treball
Assegurar-se que els equips de treball tenen un disseny ergonòmic, el que implica que sigui adequat per a les tasques.
La modificació dels mètodes de les tasques o el canvi d’eines.
L'organització ha d'evitar el treball repetitiu o treballar en males postures durant un temps prolongat i que es planifiquin les pauses per descansar o la rotació dels llocs de treball.
El treballador ha de millorar la consciència del risc i que estigui format sobre bons mètodes de treball.
La consideració de l'existència de TME en la vigilància de la salut i en la promoció de la salut.
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
L'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.
S'ha d'adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes del mateix en la salut.
Reial Decret 487/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dors lumbars, per als treballadors.
L'empresari ha d'adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per evitar la manipulació manual de les càrregues, especialment mitjançant la utilització d'equips per al maneig mecànic de les mateixes, sigui de forma automàtica o controlada pel treballador.
Quan no es pugui evitar la necessitat de manipulació manual de les càrregues, l'empresari prendrà les mesures d'organització adequades, utilitzarà els mitjans apropiats o proporcionarà als treballadors tals mitjans per reduir el risc que comporti aquesta manipulació.
Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
L'empresari tindrà en compte els principis ergonòmics, especialment pel que fa al disseny del lloc de treball i la posició dels treballadors durant la utilització de l'equip de treball.
Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
Les dimensions dels locals de treball han de permetre que els treballadors realitzin el seu treball sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables.
Reial Decret 488/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
L'empresari ha d'avaluar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte en particular els possibles riscos per a la vista i els problemes físics i de càrrega mental, així com el possible efecte afegit o combinat dels mateixos.
Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball.
És procedent la limitació o reducció dels temps d'exposició a riscos ambientals especialment nocius en aquells casos en què, tot i la observança de la normativa legal aplicable, la realització de la jornada ordinària de treball comporti un risc especial per a la salut dels treballadors a causa a l'existència de circumstàncies excepcionals de penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat, sense que resulti possible l'eliminació o reducció del risc mitjançant l'adopció d'altres mesures de protecció o prevenció adequades.
Els trastorns musculoesquelètics (TME) són una de les conseqüències del treball més comuns, de manera que afrontar ajuda a millorar la salut dels treballadors i treballadores i, alhora, també una millora en el conjunt de l'empresa.
Els TME comprenen qualsevol dany o trastorn de les articulacions i altres teixits i es fan presents principalment a l'esquena, coll, espatlles i extremitats superiors, i en menor grau també a les extremitats inferiors.
La majoria es desenvolupen al llarg del temps i en l'majoria dels casos no hi ha una causa única, sent un resultat multifactorial de causes físiques i de factors organitzatius, com poden ser:
Moviment de càrregues (Ajupir / elevar / girar)
Un elevat ritme de treball
Els moviments repetitius
Els moviments forçats
Postures estranyes o estàtiques (de peu, assegut o qualsevol altra)
I els agreujants com: Vibracions, fred o, fins i tot, determinats riscos psicosocials.
Les conseqüències poden ser des de petites molèsties i dolors més greus que poden arribar a produir la necessitat d'una baixa laboral i fins i tot a rebre tractament mèdic.
Els principals TME es coneixen comunament com “lesions per moviments repetitius”.
La prevenció es fa imprescindible
Per controlar els TME s'ha de fer una avaluació de riscos avaluant i abordant totes les causes, en la qual ha de participar l'empleat (i els seus representants)
En la realitat no hi ha una única solució, encara que algunes solucions són fàcils, i poden trobar-se entre:
L'adaptació del disseny per millorar les postures de treball
Assegurar-se que els equips de treball tenen un disseny ergonòmic, el que implica que sigui adequat per a les tasques.
La modificació dels mètodes de les tasques o el canvi d’eines.
L'organització ha d'evitar el treball repetitiu o treballar en males postures durant un temps prolongat i que es planifiquin les pauses per descansar o la rotació dels llocs de treball.
El treballador ha de millorar la consciència del risc i que estigui format sobre bons mètodes de treball.
La consideració de l'existència de TME en la vigilància de la salut i en la promoció de la salut.
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
L'empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.
S'ha d'adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes del mateix en la salut.
Reial Decret 487/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dors lumbars, per als treballadors.
L'empresari ha d'adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per evitar la manipulació manual de les càrregues, especialment mitjançant la utilització d'equips per al maneig mecànic de les mateixes, sigui de forma automàtica o controlada pel treballador.
Quan no es pugui evitar la necessitat de manipulació manual de les càrregues, l'empresari prendrà les mesures d'organització adequades, utilitzarà els mitjans apropiats o proporcionarà als treballadors tals mitjans per reduir el risc que comporti aquesta manipulació.
Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
L'empresari tindrà en compte els principis ergonòmics, especialment pel que fa al disseny del lloc de treball i la posició dels treballadors durant la utilització de l'equip de treball.
Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
Les dimensions dels locals de treball han de permetre que els treballadors realitzin el seu treball sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables.
Reial Decret 488/1997, de 14 d'abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
L'empresari ha d'avaluar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte en particular els possibles riscos per a la vista i els problemes físics i de càrrega mental, així com el possible efecte afegit o combinat dels mateixos.
Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball.
És procedent la limitació o reducció dels temps d'exposició a riscos ambientals especialment nocius en aquells casos en què, tot i la observança de la normativa legal aplicable, la realització de la jornada ordinària de treball comporti un risc especial per a la salut dels treballadors a causa a l'existència de circumstàncies excepcionals de penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat, sense que resulti possible l'eliminació o reducció del risc mitjançant l'adopció d'altres mesures de protecció o prevenció adequades.
