Com passa per a qualsevol altra substància és important garantir que els riscos estiguin controlats de forma adequada.
Les substàncies químiques anomenades nanomaterials són materials les partícules tenen, en al menys una dimensió, una mida d'entre 1 i 100 nanòmetres (nm, que són 10-9 m, és a dir, una mil·lèsima de micra).
Aquestes partícules presenten un increment de la superfície específica per unitat de volum, pel que poden posseir característiques, tant físiques com químiques, diferents de les d'el mateix material quan no està en forma de nanomaterial.
Com passa per a qualsevol altra substància és important garantir que els riscos estiguin controlats de forma adequada.
El REACH (Reglament (CE) nº 1907/2006; Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques, de la seva forma anglesa Registration, Evaluation, Authorisation and restriction of Chemicals) inclou els nanomaterials i també es tracten en el CLP (Reglament (CE) núm 1272/2008; Classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i barreges químiques de la seva forma anglesa Classification, Labeling and Packaging of chemical substances and mixtures). El CLP alinea la legislació de la UE amb el SGA (Sistema Globalment Harmonitzat de Classificació i Etiquetatge de Productes Químics), un sistema de les Nacions Unides per identificar productes químics perillosos i informar les empreses / persones usuàries sobre els seus perills.
Des l'1 de gener de 2020 regeixen requisits jurídics explícits d'acord amb el reglament REACH que els han d'aplicar les empreses que fabriquen o importen nanoformas. Aquestes obligacions d'informació principalment fan referència a requisits d'informació específics, que com extracte de l'Reglament REACH són:
caracterització de les nanoformas o conjunts de nanoformas incloses en el registre;
valoració de la seguretat química
requisits d'informació de registre i
obligacions dels usuaris intermedis
Per a la regulació i control a nivell europeu ha la ECHA (Agència europea dels productes químics) la tasca va dirigida a aconseguir la utilització segura de substàncies químiques.
En els casos que es facin servir nanomaterials per a realitzar algun procés o que tractin materials que en continguin, l'empresa ha de ser coneixedora i és important analitzar on es poden produir o trobar i la prevenció necessària per a la salut de les persones que treballen en aquests entorns. Principalment a l'entorn de l'entrada per les vies inhalatòria, però també la via dèrmica.
Pot ocórrer que la informació de la fitxa de dades de seguretat no aporti dades de la substància en l'escala nanomètrica, que les dades corresponguin a altres formes al·lotròpiques o bé que no tingui o sigui insuficient la informació sobre les característiques fisicoquímiques o que siguin nanomaterials integrats que puguin alliberar-se en algun moment. En aquests casos, els empresaris haurien de sol·licitar als proveïdors o fabricants la informació necessària i suficient per a permetre a l'almenys una caracterització parcial dels nanomaterials i el seu perfil de risc potencial.
Les substàncies químiques anomenades nanomaterials són materials les partícules tenen, en al menys una dimensió, una mida d'entre 1 i 100 nanòmetres (nm, que són 10-9 m, és a dir, una mil·lèsima de micra).
Aquestes partícules presenten un increment de la superfície específica per unitat de volum, pel que poden posseir característiques, tant físiques com químiques, diferents de les d'el mateix material quan no està en forma de nanomaterial.
Com passa per a qualsevol altra substància és important garantir que els riscos estiguin controlats de forma adequada.
El REACH (Reglament (CE) nº 1907/2006; Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques, de la seva forma anglesa Registration, Evaluation, Authorisation and restriction of Chemicals) inclou els nanomaterials i també es tracten en el CLP (Reglament (CE) núm 1272/2008; Classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i barreges químiques de la seva forma anglesa Classification, Labeling and Packaging of chemical substances and mixtures). El CLP alinea la legislació de la UE amb el SGA (Sistema Globalment Harmonitzat de Classificació i Etiquetatge de Productes Químics), un sistema de les Nacions Unides per identificar productes químics perillosos i informar les empreses / persones usuàries sobre els seus perills.
Des l'1 de gener de 2020 regeixen requisits jurídics explícits d'acord amb el reglament REACH que els han d'aplicar les empreses que fabriquen o importen nanoformas. Aquestes obligacions d'informació principalment fan referència a requisits d'informació específics, que com extracte de l'Reglament REACH són:
caracterització de les nanoformas o conjunts de nanoformas incloses en el registre;
valoració de la seguretat química
requisits d'informació de registre i
obligacions dels usuaris intermedis
Per a la regulació i control a nivell europeu ha la ECHA (Agència europea dels productes químics) la tasca va dirigida a aconseguir la utilització segura de substàncies químiques.
En els casos que es facin servir nanomaterials per a realitzar algun procés o que tractin materials que en continguin, l'empresa ha de ser coneixedora i és important analitzar on es poden produir o trobar i la prevenció necessària per a la salut de les persones que treballen en aquests entorns. Principalment a l'entorn de l'entrada per les vies inhalatòria, però també la via dèrmica.
Pot ocórrer que la informació de la fitxa de dades de seguretat no aporti dades de la substància en l'escala nanomètrica, que les dades corresponguin a altres formes al·lotròpiques o bé que no tingui o sigui insuficient la informació sobre les característiques fisicoquímiques o que siguin nanomaterials integrats que puguin alliberar-se en algun moment. En aquests casos, els empresaris haurien de sol·licitar als proveïdors o fabricants la informació necessària i suficient per a permetre a l'almenys una caracterització parcial dels nanomaterials i el seu perfil de risc potencial.
