Actualment no hi ha dades publicades sobre l'eficàcia enfront de la SARS-CoV-2
El SARS-CoV-2 es sol transmetre d'una persona a una altra per contacte amb gotes respiratòries grans, ja sigui directament o al tocar superfícies contaminades pel virus (també conegut per fómites) i després tenir contacte amb els ulls, el nas o la boca .
És important assenyalar que cada vegada hi ha més proves de la transmissió de virus per l'aire, ja que les gotes respiratòries grans s'assequen i formen nuclis de gotes que poden romandre en l'aire durant diverses hores. Depenent de la naturalesa de la superfície i dels factors ambientals, els fómites poden romandre infecciosos durant diversos dies (van Doremalen, 2020).
L'ús de la radiació UV germicida (Anglès: germicidal UV, GUV) és una intervenció ambiental important que pot reduir tant la propagació per contacte com la transmissió d'agents infecciosos (com bacteris i virus) a través de l'aire. No obstant això, tot i les investigacions en curs, actualment no hi ha dades publicades sobre l'eficàcia dels GUV enfront de la SARS-CoV-2.
Basant-se en l'efecte biològic de la radiació ultraviolada sobre els materials biològics, l'espectre ultraviolat es divideix en regions: la UV-A, definida per la CIE com la radiació en el rang de longituds d'ona entre 315 nm i 400 nm; la UV-B, que és la radiació en el rang de longituds d'ona entre 280 nm i 315 nm; i la UV-C. que cobreix el rang de longituds d'ona entre 100 nm i 280 nm. La part UV-C de l'espectre UV té la màxima energia. Si bé és possible danyar alguns microorganismes i virus amb la major part de l'espectre de radiació ultraviolada, la UV-C és la part més eficaç, de manera que la radiació UV-C és la que s'utilitza més freqüentment com a GUV.
Els equips que emeten UV-C són extremadament útils per desinfectar l'aire i les superfícies, o per esterilitzar l'aigua. La CIM (Commission Internationale de l'Eclairage / Comissió Internacional de la Il·luminació) i l'OMS desaconsellen l'ús de làmpades de desinfecció UV per desinfectar les mans o altres àrees de la pell (OMS, 2020) llevat que estigui clínicament justificat. La radiació UV-C pot ser molt perillosa per als éssers humans i els animals i, per tant, només pot utilitzar-se en productes degudament dissenyats que compleixin les normes de seguretat o en circumstàncies molt controlades en què la seguretat sigui la primera prioritat, assegurant que no se superin els límits d'exposició establerts. Els mesuraments apropiats d'UV són essencials per a una avaluació adequada sobre la radicació UV i la gestió de riscos.
Font:
Posición de la CIE respecto a la radiación ultravioleta (UV) para reducir el riesgo de transmisión del COVID-19 12 de mayo de 2020
Nota sobre el uso de productos que utilizan radiaciones Ultravioleta-C para desinfección del SARS-CoV-2 Ministerio Sanidad, de 25 junio 2020
El SARS-CoV-2 es sol transmetre d'una persona a una altra per contacte amb gotes respiratòries grans, ja sigui directament o al tocar superfícies contaminades pel virus (també conegut per fómites) i després tenir contacte amb els ulls, el nas o la boca .
És important assenyalar que cada vegada hi ha més proves de la transmissió de virus per l'aire, ja que les gotes respiratòries grans s'assequen i formen nuclis de gotes que poden romandre en l'aire durant diverses hores. Depenent de la naturalesa de la superfície i dels factors ambientals, els fómites poden romandre infecciosos durant diversos dies (van Doremalen, 2020).
L'ús de la radiació UV germicida (Anglès: germicidal UV, GUV) és una intervenció ambiental important que pot reduir tant la propagació per contacte com la transmissió d'agents infecciosos (com bacteris i virus) a través de l'aire. No obstant això, tot i les investigacions en curs, actualment no hi ha dades publicades sobre l'eficàcia dels GUV enfront de la SARS-CoV-2.
Basant-se en l'efecte biològic de la radiació ultraviolada sobre els materials biològics, l'espectre ultraviolat es divideix en regions: la UV-A, definida per la CIE com la radiació en el rang de longituds d'ona entre 315 nm i 400 nm; la UV-B, que és la radiació en el rang de longituds d'ona entre 280 nm i 315 nm; i la UV-C. que cobreix el rang de longituds d'ona entre 100 nm i 280 nm. La part UV-C de l'espectre UV té la màxima energia. Si bé és possible danyar alguns microorganismes i virus amb la major part de l'espectre de radiació ultraviolada, la UV-C és la part més eficaç, de manera que la radiació UV-C és la que s'utilitza més freqüentment com a GUV.
Els equips que emeten UV-C són extremadament útils per desinfectar l'aire i les superfícies, o per esterilitzar l'aigua. La CIM (Commission Internationale de l'Eclairage / Comissió Internacional de la Il·luminació) i l'OMS desaconsellen l'ús de làmpades de desinfecció UV per desinfectar les mans o altres àrees de la pell (OMS, 2020) llevat que estigui clínicament justificat. La radiació UV-C pot ser molt perillosa per als éssers humans i els animals i, per tant, només pot utilitzar-se en productes degudament dissenyats que compleixin les normes de seguretat o en circumstàncies molt controlades en què la seguretat sigui la primera prioritat, assegurant que no se superin els límits d'exposició establerts. Els mesuraments apropiats d'UV són essencials per a una avaluació adequada sobre la radicació UV i la gestió de riscos.
Font:
Posición de la CIE respecto a la radiación ultravioleta (UV) para reducir el riesgo de transmisión del COVID-19 12 de mayo de 2020
Nota sobre el uso de productos que utilizan radiaciones Ultravioleta-C para desinfección del SARS-CoV-2 Ministerio Sanidad, de 25 junio 2020
