El Regne Unit va presentar el 29 de març de 2017 la notificació de la seva intenció de retirar-se de la Unió Europea. Això vol dir que, a menys que un acord de retirada estableixi una altra data, tota la llei primària i secundària de la Unió deixarà d'aplicar-se al Regne Unit a partir del 30 de març de 2019, i per tant, el Regne Unit es convertirà llavors en un "país tercer”.
L'afectació ha de ser tractada no només pels organismes públics, sinó també per les entitats privades que tinguin o hagin de tenir alguna relació comercial amb el Regne Unit.
Depèn de l'acord final de retirada a què s'arribi (i/o possibles períodes transitoris generals o d'aplicació en determinats casos), però s'haurà de tenir en compte la situació resultant quan s’adquireixin productes del Regne Unit, per exemple, una màquina o equips de protecció individual.
A partir de la data de retirada, un fabricant o importador establert al Regne Unit ja no serà considerat com un operador econòmic establert a la Unió.
A més, no per a tots els productes, però per a determinats, la legislació requereix que hi ha un representant autoritzat i que estigui establert a la Unió, de manera que l'empresa fabricant o importador establert al Regne Unit haurà de nomenar-lo.
Per a algunes àrees de productes, la legislació de la Unió requereix la intervenció d'un tercer qualificat, conegut com a organisme notificat, en el procediment d'avaluació de la conformitat (per exemple: màquines, equips de protecció individual, ...), i aquests organismes han d'estar establerts en un Estat membre del la UE. Per tant, a partir de la data de retirada, els organismes notificats del Regne Unit perdran la seva condició d'organismes notificats de la UE.